Us portem en aquest post una sèrie de suggeriments de jocs tradicionals per a tots, on els nens i les nenes poden fàcilment respectar el distanciament social i passar una bona estona amb els seus amics i amigues.
Sabem que és complicat respectar aquests suggeriments de distanciament i en virtut d’això us proposem unes idees i propostes per a jugar a l’aire lliure que no necessiten cap material extra.
Terra, mar i aire
Tot comença amb una línia a terra com a referència, els jugadors es col·locaran davant, darrere o damunt d’aquesta (sempre mantenint la distància de seguretat que és 1 metre i mig aproximadament).
La línia representarà la terra, un dels costats serà la mar i l’altre l’aire, a partir d’aquí un jugador o jugadora anirà dient “terra”, “mar” o “aire” (en qualsevol ordre aleatori) i els jugadors hauran d’anar ràpidament cap a on se’ls ha ordenat.
Una variant del joc seria nomenar accions o animals que els jugadors hauran d’imitar situant-se d’un salt en la part que correspongui segons el tipus d’acció. Per exemple, “tauró”, es col·locaran en la part posterior de la línia imitant al tauró; “cometa volant”, se situaran en la part davantera de la línia fent moviment de volar). Qui s’equivoqui de costat o en imitar l’acció, perd.
Gegants i nans
Un nen o una nena se situa davant dels altres i els explica que han de fer el que ell o ella digui, no el que faci, aquest joc és tot un clàssic.
Quan digui “nans” tots han de posar-se a la gatzoneta; si diu “gegant”, han de posar-se dempeus i alçar les mans. Es pot començar lent i després ràpid, en l’ordre i rapidesa que vulgui, o tractar de despistar als participants (per exemple, dir nan estant dempeus o gegant en ajupir-se). Al final guanya qui menys vegades s’ha equivoacat-
Un, dos, tres, a l’amagatall anglès
Aquest joc és sens dubte un dels clàssics més populars. També és conegut com a pollet anglès, gallito anglès, palito anglès, picaparet…depenent de la regió.
un dos tres, picaparet
Un dels jugadors haurà de posar-se d’esquena a la resta del grup de nens i nenes i dir en veu alta “UN, DOS, TRES, PICAPARET!”. En aquest moment el grup avançarà cap endavant amb l’objectiu de tocar la paret.
En cababar de cridar la frase, el jugador es gira cap els altres paricipats i tots hauran de romandre immòbil, en la posició que han quedat cadascun. Aquells jugadors que es moguin hauran de tornar a començar des del punt de partida.
Guanyarà el jugador que aconsegueixi arribar a la paret sense que el guardià li hagi vist moure’s, així que quiets com a estàtues!
Director de l’orquestra
Els nens i les nenes seuen a terra formant un cercle evocant a una orquestra, prèviament es tria un nen que serà el que endevini, i se li demanarà que s’allunyi una mica.
S’indicarà a un altre nen que realitzi una sèrie de moviments i la resta del grup l’haurà d’imitar. Al nen que es va retirar se li demanarà que endevini qui és el “director de l’orquestra”. Una vegada que ho endevini, el nen que l’hagi endevinat es reincorpora al grup i el director de l’orquestra serà el següent a passar per la prova.