En els darrers mesos la societat ha experimentat el canvi més gran que s’ha viscut en dècades.
La pandèmia del Covid-19 ha remogut els nostres fonaments i els nens i les nenes no han estat aliens a això, més aviat tot el contrari. La seva vida ha donat un gir de 180 graus i ara han de tornar en certa manera a la seva vida anterior, però amb grans canvis.
L’adaptació a les mesures imposades per les autoritats afecta a les seves relacions i és fonamental guiar-los perquè els afecti el menys possible i puguin desenvolupar-se de la manera que correspon en funció de la seva edat i l’entorn en el qual conviuen.
La psico-pedagoga Cristina Luna, professora de la Universitat de Barcelona especialitzada en psicologia educativa ens dóna les claus per a afrontar els grans reptes.
Els monitors dels col·legis han rebut de la seva mà una formació per a saber afrontar aquesta nova situación.de les seves paraules. Compartim amb vosaltres algunes de les idees que ens han semblat rellevants per a les famílies.
Cinc mesos sense escola I ara què?
Els nens I les nenes han estat aïllats. Els més petits han tingut relació amb la família, els de casa i virtualment potser amb Política de Privacitat, cosins etc. però no ha existit pràcticament relació amb els amics de l’escola.
Els més grans si que han mantingut una relació virtual, però el dia a dia, el contacte ha desaparegut.
Com tornem a les escoles i a la vida social?
Els col·legis han hagut d’establir una sèrie de protocols que els petits han de complir, tot és nou. Els grups són petits i aïllats, els nens i les nenes no es poden tocar i han de portar mascareta. En conseqüència, hauran d’adaptar-se a unes noves rutines i regles, un oci diferent, un format de pati nou.
Davant aquestes dificultats és molt important continuar potenciant la participació de l’alumne i el sistema.
Cristina Luna ens dóna una sèrie de recomanacions.
Hàbits i rutines Per què són tan importants?
Els nens i les nenes necessiten seguir uns paràmetres basats en hàbits i rutines. Són essencials en el seu desenvolupament.
Un canvi en aquestes rutines pot tenir una repercussió molt més significativa que en un adult.
La disposició de l’espai, el seu ús, la percepció que es té d’aquest, és determinant en el seu desenvolupament cognitiu.
Les noves normes han de formar part dels seus hàbits i rutines en l’espai escolar. S’ha de donar molta importància a les explicacions de les noves normes, és necessari dedicar el temps necessari perquè els nens/as les interioritzin i es familiaritzin amb elles.
El moviment és salut
Seguint aquest ordre d’idees, el descobriment de l’espai serà determinant en el desenvolupament cognitiu i intel·lectual.
Segons remarca Lluna, moure’s és bàsic per a mantenir un cos sa i alerta. La falta de moviment ha afavorit alteracions en els hàbits alimentaris i a conseqüència en el pes i l’agilitat motriu.
Gràcies al moviment els joves
■ Desenvolupen la seva capacitat per a pensar
■ Comuniquen al interactuar amb el món.
■ Promou la confiança en si mateixos
■ Major autoestima.
■ Fan servir el seu cos per a comunicar-se i resoldre problemes.
Permet aprendre l’autocontrol i l’autogestió.
No obstant això la falta de moviment pot fomentar:
■ Nerviosisme / irritabilitat
■ Moviments incontrolats
■ Problemes d’atenció
■ Inflexibilitat
■ Problemes d’autocontrol
■ Problemes per a seguir la rutina /fer els deures
■ Dificulta seguir els jocs i les activitats
■ Conseqüències:
– Dormir malament
– Necessitat de menjar més per a reduir l’ansietat
La importància dels patis. Els espais socials per excel·lència
Els patis són l’espai de llibertat per als nens/as i els adults hem de fomentar tots els aspectes positius del temps dedicat a l’hora del pati. A més, és totalment recomanable com a mesura de seguretat, que els alumnes/as romanguin el major temps possible a l’aire lliure.
El pati és l’espai en el qual es produeix una major interactuació entre els grups. En la situació actual, la interacció es veu completament alterada i hem d’estar atents perquè els afecti emocionalment el menys possible.
Els nens/as han estat mesos tancats, alguns mostraran entusiasme per estar en grup, però a uns altres els pot costar.
És fonamental que els nens i les nenes se sentin segurs al pati, hem de buscar l’equilibri entre la llibertat i el foment de la socialització, el joc i la distància de seguretat.
El menjador com a servei educatiu
En el temps que passen els nens fora de l’aula, el menjador forma part de la seva educació. És fonamental promoure i desenvolupar hàbits saludables d’alimentació, tal com apunta Cristina Luna, les capacitats bàsiques a desenvolupar són:
• Treballar la piràmide alimentària
• Divulgar missatges d’educatius sobre alimentació sana
• Fomentar actituds crítiques: debat / reflexió
• Garantir una dieta saludable:
• Afavorir la ingesta de tota mena d’aliments
• Revisar el menú i anticipar-lo
• Mantenir la pauta alimentària: esmorzar / dinar / sopar
• Desenvolupar valors humans:
• Respectar normes: espai i temps
• Respectar companys i personal
• Cuidar espai i mobiliari